RIALFrI - Repertorio Informatizzato Antica Letteratura Franco-Italiana# ISSN 2282-6920

Repertorio Informatizzato Antica Letteratura Franco-Italiana

Repertorio Informatizzato Antica Letteratura Franco-Italiana

*BALESTRE s.f.

*BALESTRE s.f.

[*FEW I, 222b ballista; GD balestre2; TLIO balestra; GDLI balestra]

0.1 baleste, balestere, balestra, balestre, balestré, balestree, balestres, balestrez, baliste, balistre, balitres.

0.2 Dal lat. tardo bal(l)ĭstra, dal lat. class. bal(l)ĭsta, der. del gr. βάλλω ‘scagliare’, cfr. Vocabolario Teccani s.v. balestra.

0.3 Cfr. Holtus 1979, p. 229.

0.4 1 [Armi] ‘Arma formata da un arco fissato ad un fusto e da una corda che si tende per scagliare frecce e altri proiettili’. 2 Come unità di misura di distanza. Nella Locuz. avv.  a tret de b., lo tret d’une b., ‘Alla distanza coperta da un tiro di balestra; a poca distanza’.

0.5 Francesca Gambino 09.08.2025. Ultimo aggiornamento: Francesca Gambino 09.08.2025.

 

1 [Armi] ‘Arma formata da un arco fissato ad un fusto e da una corda che si tende per scagliare frecce e altri proiettili’.

– «Ai las! qe non ai gé pris l’aige sor ma teste | Qe segure les armes dou Paradis celeste! |  Plus m’en istroie tost qe quarel de balestre | A morir entre lor o rendre a Diex sa enpreste.», L’Entrée d’Espagne, secondo quarto XIV sec., Padova, 10476.

– «Le cival urte des esperons; |  Il n’alla mais si tost bouçons | Che fust gietié de fort balistre, | Com il s’en vait isneus e viste.», Le roman d’Hector et Hercule, BNF, fr. 821, primo trentennio XIV sec., 919.

– «Qual oit balistre, quel sa spee vait brandisans, |  Qual mace de fer, qual spee impugnans.», Niccolò da Casola, La Guerra d’Attila, post 1358, ante 1373, II, XVI, 6188.

 

2 Come unità di misura di distanza.

– «Et encore voç di que dever traimontane, loinge dou palais entor d’u<n>e balestree, a fait fair un tertre, ce est un mont, qe bien est haut .c. pas et environ est plus d’un mil, les quel mout est tout plein et covert d’arbres que de nul tens perdent foiles, mes toutes foies sunt vers.», Marco Polo, Le devisement dou monde, post 1295, prob. 1298; ms. Paris, BnF, fr. 1116: primo quarto XIV s., venez., tosc., LXXXIII, 29.

– «Orafles et Gallan si les ont inchalcie, |  Nen possent aller gaires une balitre et demie, |  Que Galan oncist l’uns, l’autre s’en est guenchie.», Niccolò da Casola, La Guerra d’Attila, post 1358, ante 1373, II, XIV, 2992.

– «Ne i dist pas de Peron, ne de li autres privez | Que çhivaucent darer plus de sis balestrez, | Fors delli .v. .c. que venent abavez.», Niccolò da Casola, La Guerra d’Attila, post 1358, ante 1373, I, XII, 1443.

 

Nella Locuz. avv.  a tret de b., lo tret d’une b., ‘Alla distanza coperta da un tiro di balestra; a poca distanza’.

– « Mais se Machon cun la vertu celestre |  Me done a vancre, com cors me manifeste, |  Nul oiselons, quant a treit la balestre, |  Si tost non drece son voul vers la silvestre | Con fara Carles vers son païs la teste », L’Entrée d’Espagne, secondo quarto XIV sec., Padova, 2165.

– «Grant et alta lo traito d’une balestré», Foucon, versione franco-italiana, primo quarto del XIV secolo, Bologna, 1381.

– «Devant les autres le tret d’un balestere», Bataille d’Aliscans, ms. Venezia, Marc., fr. 8, in prosa (ms. Vienna), metà XIV sec., 648.

 

 

Go to top of the page keyboard_arrow_up