RIALFrI - Repertorio Informatizzato Antica Letteratura Franco-Italiana# ISSN 2282-6920

Repertorio Informatizzato Antica Letteratura Franco-Italiana

Repertorio Informatizzato Antica Letteratura Franco-Italiana

ACORDANCE s.f.

ACORDANCE s.f.

[FEW XXIV, 84a,86b *accordare; T-L acordance; GD acordance; TLF I, 411 accordance; TLIO accordanza; GDLI accordanza]

0.1 acordance, acordançe.

0.2 Der. di acorder.

0.3 1 ‘Unione, armonia, intesa’. 2 ‘Accordo, trattato, pace’. Nella locuz. avverbiale sens acordance ‘senza aver raggiungo un accordo’.

0.4 Francesca Gambino 24.07.2025. Ultimo aggiornamento: Francesca Gambino 24.07.2025.

 

1 ‘Unione, armonia, intesa’.

– «Berrangiers le respont: «De France la vaillant.| A la cort Çarlemaine avon fet tel mahant |

Nen iert mes acordance a tot nostre vivant.», Aye d’Avignon, frammenti di Venezia, fine XIII sec., 7.

 

2 ‘Accordo, trattato, pace’.

– «Si li a dit belement senç fentie: | Leveç amont, trop estes travailie! | Non ferai, voyr, mielz voil estre infuïe | Ensi qe l’arme seit dou cor partie, | Qe je m’en leve tant qe m’ert otreïe | E l’acordance otrïee et juree.», Bataille d’Aliscans, ms. Venezia, Marc., fr. 8, in prosa (ms. Vienna), metà XIV sec., 3141.

Nella locuz. avverbiale sens acordance ‘senza aver raggiungo un accordo’.

– « Veez la un chevalier, lez çil bois verdoiançe | Combatre a un rois que oit fel intançe? | Nen sai qu’il estoit, mes nen vit mes tel dançe | De dui barons insamble con il font, sens acordançe», Niccolò da Casola, La Guerra d’Attila, post 1358, ante 1373, I, VI, 395.

Go to top of the page keyboard_arrow_up